Caldes de Montbui segons Helena Pielias

Safareig de la Portalera
Dec16

Caldes de Montbui segons Helena Pielias

Caldes Sense comentaris

En aquest precís moment, just ara… mentre el sol va caient per darrera la muntanya del Farell, banyant i escalfant-me el clatell tot entrant per la finestra… només necessito tancar els ulls per retrocedir en el temps.

Ho faig sovint això de retrocedir en el temps, m’ancora en el present i m’empeny cap al futur.
En aquest exercici simple puc passejar per aquestes contrades fa més de 2000 anys… que es diu ràpid… aconsegueixo construir una imatge que probablement s’acosta força a allò que devia ser el que aviat seria Aquae Calidae.

És fàcil i apassionant alhora, t’hi convido…

De ben segur que has estat alguna vegada en una zona d’aiguamolls oi? Abundant vegetació baixa, molta humitat, aigua arreu brollant de la terra…
Ho tenim, imatge projectada dins teu!
Doncs així era Caldes de Montbui abans de ser Caldes de Montbui.

L’aigua termal brollava de la terra, escopida suaument a través de les diverses deus naturals provocades per la falla vallesana, una zona de fissures, geològicament rica. Una aigua peculiar, antiga, una aigua que veia la llum de nou, finalitzant un trajecte que havia començat uns 10.000 anys abans en una temporada de pluges qualsevol.
Caldes just abans de l’arribada dels romans a les nostres contrades.

Però alerta, no van ser pas els romans els primers que van utilitzar l’aigua termal, en realitat van ser els ibers.
Els ibers vivien als turons, donat que eren pobles bel•ligerants, era estrictament necessari situar els seus poblats en zones elevades, fet que els proporcionava una visibilitat del territori excepcional. Existeix un jaciment arqueològic iber proper, l’anomenat poblat de la Torre Roja, situat en un turó dels entorns de la muntanya del Farell. Zona privilegiada: serralada prelitoral, visibilitat de l’escotadura del Besós, boscos abundants i plana propera on sembrar i tenir-hi bestiar.
Sabem amb absoluta certesa, que els ibers que habitaven la Torre Roja, baixaven tot sovint a la zona pantanosa d’aigua termal. Ara bé, els ibers, mai van edificar cap espai per aprofitar aquell bé de la natura… això ho farien els romans a la seva arribada.

Imagina’t la reacció dels romans, topant amb l’aigua termal… exacte, no trigarien a aprofitar el recurs.
Si hi havia un equipament imprescindible en la rutina dels ciutadans de l’imperi romà, aquest era les termes. A les termes els romans es reunien, llegien, prenien copes… era l’espai de trobada. Òbviament quan els romans van arribar a la zona van iniciar l’explotació de l’aigua termal de forma immediata, doncs així s’estalviaven haver d’escalfar l’aigua. Naixia l’Aquae Calidae, naixia Caldes.
La importància d’aquest espai estaria íntimament lligada a la peculiaritat minero-medicinal de l’aigua.
L’aigua de Caldes, és una aigua que ha arribat a una profunditat d’uns 4000 metres, així que no només s’ha escalfat, sinó que a mesura que s’ha anat escalfant també ha anat adquirint propietats erosives, de manera que ha anat erosionant les roques de per allà on ha passat… quan la pressió escup l’aigua de nou a la superfície, aquesta no només està molt calenta, sinó que està carregada de propietats minerals, i això, els romans ja ho sabien, fet que feia que les termes d’Aquae Calidae no fossin només un espai de trobada, eren, ja en època romana, un espai vinculat a la salut!

Les termes es farien servir com a espai de bany durant molt i molt de temps, concretament fins al segle XVII, precisament pel seu valor associat a qüestions medicinals.

Ja en aquell temps però, i en un context que s’allunyava de l’època romana Caldes havia canviat, havia crescut i les necessitats eren diferents. Prop d’un segle abans del tancament definitiu de les termes, construïen la Font del Lleó, un brollador senzill amb una gàrgola en forma de lleó que proporcionava als vilatans la manera àgil d’accedir a l’aigua calenta, i és que en època medieval, l’aigua era un bé vinculat a moltes altres coses per damunt de la salut, era un bé per a afers domèstics i per a tasques artesanals. A la font hi rentaven els budells de porc per a fer llonganisses, hi plomaven els pollastres i hi estovaven el llegum per menjar. L’aigua de la font també servia per estovar el vímet per fer cistells, estovar la fusta per fer bótes o estovar la closca de les ametlles per fer carquinyolis.

T’adonaràs de sobte que l’aigua termal era el punt neuràlgic de la vila, i és que si una cosa ens vincula a calderins i calderines és precisament això, el termalisme, que ha conformat la nostra identitat al llarg dels segles, doncs ha constituït la nostra manera de fer i de ser, de treballar i de descansar dia rere dia…
Obro els ulls, el sol ja s’ha acabat d’amagar darrera la Torre Roja, encenc un llum i se’m dibuixa un somriure. Somric perquè m’adono que no necessito fer un esforç tan gran per viatjar al passat, és la sort que tenim els calderins…
A Caldes de Montbui mantenim el patrimoni ben viu, part de les Termes Romanes estan dempeus, la Font del Lleó es va remodelar l’any 1927 i és un dels monuments més emblemàtics de la vila.
Però no només això, l’aigua termal continua estant present a la nostra vila, en els diferents balnearis originaris dels segles XVIII i XIX, en uns banys termals municipals i en els diversos safareigs termals on la gent encara avui dia hi va a rentar la roba. Fem cervesa i pasta de sopa amb aigua termal, cantem cançons i versos a la salut d’aquesta aigua tant nostra i reptem als convidats, amb un pèl de malícia trapella i enriolats, a tocar el doll de la font, conscients que es cremaran amb els seus 74 graus de temperatura…

L’aigua termal ens fa bullir la sang sense mesura, i això ens converteix en un poble ric en cultura, en teixit associatiu, en joventut viva i vellesa activa.

Un poble amb escola de música, taller d’Art, Museu, Biblioteca i ateneus! Ateneus vius des del segle XIX, espais de creació, debat i llibertat… espais que bullen d’activitat real i popular!

Gaudim del termalisme en present, en viu, el gaudim a la pell calderina.

Ja s’ha fet fosc. Demà més, que la foscor és el preludi de la llum.
Benvinguts a Caldes de Montbui, al seu passat, al seu present i al seu futur.